Quina forma jurídica dono al meu negoci?
Quan algú ha decidit començar un negoci, entre altres coses, ha d’escollir quina és la forma jurídica que aquest haurà de tenir. Hi ha molts factors que poden condicionar l’elecció d’una forma jurídica o d’una altra, com per exemple l’activitat a desenvolupar, el nombre de socis, el capital social, les obligacions fiscals, la responsabilitat davant de tercers…
De vegades, en funció de l’activitat estem obligats a utilitzar una determinada forma jurídica sense poder-ne escollir d’altres. Per exemple, si el nostre negoci és el d’una asseguradora, d’una societat de capital risc, d’una societat de lísing, d’una concessionària de canals de televisió privada… obligatòriament s’ha d’emprar la forma jurídica de societat anònima.
També en funció de quina sigui la nostra responsabilitat davant de tercers podem escollir entre una societat en què aquesta responsabilitat estigui limitada al capital aportat (societats anònimes, limitades…) o que sigui il·limitada, de manera que afectaria tant el nostre patrimoni empresarial com el personal (autònom, societat civil i comunitat de béns).
El cost de constitució, com hem dit, també pot ser un factor decisiu. Aquest és menor en societats civils, en què no és necessària la seva inscripció en cap registre públic, ni que es formalitzin en document privat, ni existeix l’obligació de cap capital social mínim, a diferència d’una societat mercantil.
Pel que fa a la càrrega fiscal en les societats civils, en l’IRPF s’aplica un tipus impositiu que es va elevant a mesura que s’incrementen els beneficis. En l’Impost de Societats s’aplica un tipus fix del 30% o el 35% segons els beneficis obtinguts.
Quines són les formes jurídiques més comunes per a l’exercici d’una activitat empresarial?
Actualment podríem dir que les formes jurídiques més comunes per a l’exercici d’activitats amb ànim de lucre són les següents:
- Empresari individual o autònom
- Societat Civil Privada (SCP)
- Societat de Responsabilitat Limitada (SL)
- Societat cooperativa
Quines altres opcions trobem?
- Comunitat de Béns (CB)
- Societat Anònima (SA)
- Societat laboral
En el nostre ordenament jurídic també trobem altres formes jurídiques no tan habituals, com podrien ser les societats comanditàries, les societats de garantia recíproca i les entitats de capital risc, entre altres.
Què és un empresari individual o autònom?
- Definició: Persona física que realitza en nom propi i per mitjà d’una empresa una activitat comercial, industrial o professional.
- Nombre de socis: Un.
- Capital: No existeix mínim legal.
- Responsabilitat: Il·limitada.
- Fiscalitat directa: IRPF (rendiments per activitats econòmiques).
- Principals característiques:
- La personalitat jurídica de l’empresa és la mateixa que la del seu titular, qui respon personalment de tots els deutes que generi la seva activitat tant amb el patrimoni mercantil com el patrimoni civil o personal.
Què és una Societat Civil Privada (SCP)?
- Definició: Contracte pel qual dues o més persones posen en comú capital, amb el propòsit de repartir entre si els guanys.
- Nombre de socis: Mínim dos.
- Capital: No existeix mínim legal.
- Responsabilitat: Il·limitada, els socis responen de forma il·limitada amb tot el seu patrimoni.
- Fiscalitat directa: IRPF (rendiments per activitats econòmiques).
- Principals característiques:
- El capital està format per les aportacions dels socis, tant en diners com en béns o indústria.
- La societat té o no personalitat jurídica pròpia en funció que els seus pactes siguin públics o secrets.
- Quan els pactes siguin secrets es regeixen per les disposicions relatives a la Comunitat de Béns.
- La societat tributa a través de l’IRPF, cadascun dels socis ha de declarar els seus guanys per separat (“règim d’imputació de rendes”).
Què és una Societat de Responsabilitat Limitada (SL)?
- Definició: Societat de caràcter mercantil en la qual el capital social, dividit en participacions socials, indivisibles i acumulables, s’integrarà per les aportacions de tots els socis, els qui no responen personalment dels deutes socials.
- Nombre de socis: Mínim un, llavors la societat passa a denominar-se Societat de Responsabilitat Limitada Unipersonal (SLU).
- Capital: Mínim 3.000 €
- Responsabilitat: Limitada al capital aportat.
- Fiscalitat directa: Impost de Societats.
- Principals característiques:
- En la denominació figura la indicació “Societat de Responsabilitat Limitada”, “Societat Limitada” o les seves abreviatures “SRL”, “SL” o “SLU” (en cas de ser unipersonal).
- El capital social haurà d’estar íntegrament subscrit i desemborsat en el moment de la constitució.
- Només podran ser objecte d’aportació social els béns o drets patrimonials susceptibles de valoració econòmica, en cap cas treball o serveis.
- Les participacions socials no tindran el caràcter de valors, no podran estar representades per mitjà de títols o d’anotacions en compte, ni denominar-se accions.
- Per la seva constitució cal escriptura pública i inscripció al registre mercantil corresponent.
- El funcionament i l’organització de la societat vénen regulats a través dels seus estatuts socials.
- Sol ser la forma jurídica més utilitzada en petites i mitjanes empreses i de caire familiar.
Què és una Societat Cooperativa
- Definició: Societat constituïda per persones que s’associen, en règim de lliure adhesió i baixa voluntària, per realitzar activitats empresarials, encaminades a satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques i socials, amb estructura i funcionament democràtic.
- Nombre de socis: Mínim tres.
- Capital: Mínim fixat en els Estatuts.
- Responsabilitat: Limitada al capital aportat.
- Fiscalitat directa: Impost de Societats (Règim especial).
- Principals característiques:
- Les societats cooperatives estan regulades per una llei pròpia.
- El capital social pot estar constituït per les aportacions dels socis i també pot consistir en béns i drets susceptibles de valoració econòmica.
- Per la seva constitució cal escriptura pública i inscripció al registre corresponent.
Què és una Comunitat de béns?
- Definició: Suposa l’existència d’una propietat en comú i proindivís que pertany a diverses persones, fet que es tradueix en el seu manteniment i mer aprofitament plural.
- Nombre de socis: Mínim dos.
- Capital: No existeix mínim legal.
- Responsabilitat: Il·limitada.
- Fiscalitat directa: IRPF (rendiments per activitats econòmiques).
- Principals característiques:
- Per exercir l’activitat es requereix l’existència d’un contracte privat en el qual es detalli el percentatge de participació que cada soci té en les pèrdues i guanys.
- No s’exigeix aportació mínima. Generalment solen aportar-se béns.
- La comunitat es constitueix mitjançant escriptura pública quan s’aportin béns immobles o drets reals.
Què és una Societat Anònima (SA)?
- Definició: Societat de caràcter mercantil en la qual el capital social, dividit en accions, s’integra per les aportacions dels socis, els qui no responen personalment dels deutes socials.
- Nombre de socis: Mínim un.
- Capital: Mínim 60.000 €
- Responsabilitat: Limitada al capital aportat.
- Fiscalitat directa: Impost de Societats.
- Principals característiques:
- En la denominació figura necessàriament l’expressió “Societat Anònima” o la seva abreviatura “SA”.
- El capital social haurà d’estar totalment subscrit en el moment de la constitució de la societat i desemborsat en un 25% almenys.
- Per la seva constitució cal escriptura pública i inscripció al registre mercantil corresponent.
- El funcionament i l’organització de la societat vénen regulats a través dels seus estatuts socials.
Què és una Societat laboral?
- Definició: Societats anònimes o societats de responsabilitat limitada en les quals la majoria del capital social és propietat dels treballadors que presten en elles serveis retribuïts en forma personal i directa, i la relació laboral de la qual és per temps indefinit.
- Nombre de socis: Mínim tres.
- Capital: Mínim; depenent de si és una SA (60.000 €) o una SL (3.000 €).
- Fiscalitat directa: Impost de Societats.
- Principals característiques:
- En la denominació figura la indicació “Societat anònima laboral” o “Societat de responsabilitat limitada laboral” o les seves abreviatures “SURT” o “*SLL”.
Què és la plusvàlua municipal?
La plusvàlua és un impost municipal que es paga cada vegada que hi ha una transmissió de propietat d’un bé immoble (habitatge, plaça d’aparcament, local comercial, solar, nau industrial, etc.). El que es grava és l’increment del valor experimentat per aquest immoble des de la data en què es va adquirir fins a la data en què es transmet.
Qui ha de pagar la plusvàlua municipal?
Són subjectes passius de l’impost i, per tant, obligats al seu pagament:
1. En la compravenda: el venedor.
2. En les herències: els hereus.
3. En les donacions: qui rep la donació.
Qualsevol pacte que es formalitzi a l’escriptura, en contra del que s’ha indicat anteriorment, només tindrà efectes entre les parts, però no davant l’Administració, que es dirigirà a les persones esmentades (subjectes passius).
He d'actualitzar la pensió d'aliments en cas de separació i divorci?
La pensió d’aliments s’ha d’actualitzar cada any per evitar que la persona que la percep perdi poder adquisitiu, com passa amb qualsevol altra pensió o lloguer.
Aquesta pensió s’haurà d’actualitzar de conformitat amb l’índex, normalment l’IPC general o de la comunitat autònoma corresponent, i en el moment que s’indiqui en la sentència de separació o divorci dictada pel jutge.
Per conèixer el percentatge amb el qual s’ha d’actualitzar la pensió d’aliments, es pot acudir a la pàgina web de l’Institut Nacional d’Estadística, www.ine.es, on s’hi troben totes les eines per actualitzar la pensió o qualsevol altra renda.
Què he de fer en cas de defunció d’un familiar?
En primer lloc, cal obtenir el certificat d’últimes voluntats. Aquest document acredita si una persona ha atorgat testament, en quina data i davant de quin notari a fi i efecte que puguem obtenir-ne una còpia i conèixer les voluntats del causant.
El certificat d’últimes voluntats es pot demanar passats quinze dies hàbils des de la defunció al Registre General d’Actes d’Última Voluntat del Ministeri de Justícia. Podeu consultar la pàgina www.mjusticia.gob.es.
En cas que s’hagués atorgat testament, cal portar a terme la seva voluntat.
En cas que el difunt no hagués atorgat testament, es tractarà d’una successió intestada i caldrà procedir a una declaració d’hereus “ab intestat”, succeint al causant de conformitat amb el que estableix el Codi Civil de Catalunya.
També caldrà fer la declaració de l’Impost de Successions en el termini de sis mesos a comptar des de la data de la defunció. Per fer-ho podeu consultar la pàgina web www.e-tributs.gencat.cat.
Què és la incapacitació i qui pot sol·licitar-la?
La incapacitació és un procediment judicial a través del qual es priva totalment o parcialment una persona de la seva capacitat d’obrar.
Només es pot declarar judicialment incapaç una persona quan existeixin causes legals que ho justifiquin. Són causes d’incapacitació les malalties o deficiències físiques o psíquiques que impedeixen que una persona pugui governar-se per si mateixa.
Poden instar el procés d’incapacitació el cònjuge o la parella de fet, els descendents, els ascendents i els germans de la persona.
Qualsevol altra persona que conegui de la concurrència en una persona de causes d’incapacitació ha de posar-ho en coneixement del Ministeri Fiscal perquè insti el procediment d’incapacitació.